Reportatges denúncies que s’estan preparant i aviat es publicaran, senceres o per episodis:
Us donem la benvinguda a l’infern, on els dèbils i porucs no hi tenen cabuda. Si hi entres a les meves pàgines, posat a tremolar, alguna cosa dolenta, molt dolenta has fet.
Per tranquil·litzar-nos una mica hi posarem bona música catalana de tots els temps. I d’altres. Hem de pair la mala llet i com es diu ‘la musica doma les feres’
Després del ‘Hasta luego Lucas’ hi ha el ‘Hasta luego Javier’ i li segueix una de les frases més mítiques que hi ha des del ‘Yo tengo corrida en la plaza de toros’ (amb permís de JM Serrat) que es:
” No me llames Dolores, llámame LOLA. La que siempre va sola por Barcelona buscando follón. “
Encara que sigui en castellà a la Dolo Beltran i els germans Riba li han proporcionat a la música de Barcelona i de Sant Boi una fita històrica que va ser immensament trencadora: Van sorgir d’Internet. Una cosa que ara és el més normal del món, per aquell 2001, un any després que es pensés que s’acabaria el món per l’efecte 2000 (passar del 1999 al 2000 en els ordinadors) 3 catalanets ‘d’a peu’, encara que en castellà ho van rebentar tot fent aquesta cançó.
PROPOSO que aixequin una estàtua per ells en mig de la Plaça Catalunya!!!!! Qui s’hi apunta?
Podcast: Play in new window | Download
Ja fa 40 anys que ronda la banda de Constantí. Com passa el temps. Segurament dintre dels quasi 20 discos hi ha alguna cançó tant o més coneguda com aquesta, però la recordo per què el meu fill la canta quasi cada matí.
Les cançons són també records i sensacions, enyorances i melancolies teves i dels teus.
Podcast: Play in new window | Download
Passant revista a la catalanitat i les coses catalanes i que sembla mentida ja moltes d’elles no es coneixen (les anxoves del nord han fet quasi desaparèixer les de l’Escala) per exemple. Fa anys a tots els bars hi havia la tapa d’anxoves. Ara ningú en té. ANXOVES A REIVINDICAR
La cançó preferida de la meva filla. Ja té uns anyets, i la lletra ho nota. “Papa què és o qui és”, no ho coneix (com els pericos de Sarrià) que ara estan a Cornellà.
La lletra diu una veritat que s’ha tardat massa anys a descobrir: jo sempre ho havia pensat:
“Jo que penso que en Serrat
Sempre ha estat un traïdor
Al meu cotxe només sona Lluïs Llach”
Escolteu amb deteniment la lletra. Obra Mestra.
Però el ritme és esplèndid i molt enganxós.
Cançó original de 3:48. Hi ha una versió actual amb Figa Flawas.
Si no la coneixeu descobriu-la
Podcast: Play in new window | Download
